A finals dels 60 no podia ser una altre que el 600.
Havies de tenir influècies per tenir-lo en uns messos, si no era així podies esperar anys...
Els acabats eren el que eren, i el maleter (que estava al devant) era compartit amb el diposit de benzina, i la roda de recanvi, en definiiva et cabia el raspall de dents.
Jo el vaig heredar de la meva mare, i els darrers temps va funcionar amb dues marxes endevant, i la marxa enrera. Cada 4 o 5 quilometres t'havies de parar per refrescar-lo.
Adjunto una foto trobada del tablier.
Fà poc vaig passar pel Passeig de la Bonanova, i el concessionari on el vem comprar ara ven Mercedes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada